geomantes, -is,
o. -us, -i,
m.
der aus der Erde wahrsagt: PEROTTI
ccopiae 28,48 a quibus
divinationis generibus 
chiromantes,

necromantes,

hydromantes et geomantes appellati. PICO-G
adv astrol 2,10 Quod si quis forte non credit, experiatur ipse, et super eiusdem hominis fato consulet chiromantem, astrologum et geomantem. CODRVS
serm 1 sig.E1
r (
v.
capnomantis). BRVNO
sigill p.154 dux geomantus pyramis. ==
sigill p.156 (
v. pyromantis). STRADLING
epig 2,19,3 Omnis in urbe geomantes,

hydromantis, haruspex, | ... | ...

chiroque mantes | Coguntur fari fata puerperii. CAMPANELLA
disp c astrol p.184 (
v.
pyromantis).