N L W E X C E R P T A | |
maniloquus (magn- ?), -a, -um
MILTON poem 1645 p.67 Me poscunt majora, tuo pater optime sumptu | Cùm mihi Romuleae patuit facundia linguae, | Et Latii veneres, et quae Jovis ora decebant | Grandia maniloquis elata vocabula Graiis, | Addere suasisti quos jactat Gallia flores. Lexicographica: TLL 0
|